Esbós d’una pedagogia
per a joves inadaptats:
La
primera clau és saber que els alumnes que abandonem l’institut comparteixen més
que la condició de fracassats escolars, i la derivació i canvi de centre,
aquests alumnes comparteixen una trajectòria vital marcada pel patiment,
l’adversitat i per un sentiment d’amenaça permanent. La majoria són fills de
famílies deestructurades, amb carències econòmiques i culturals que no els
recolzen en allò acadèmic, etc. Per
aquesta raó el fracàs escolar és un element més a afegir en la situació
d’exclusió social que pateixen.
Així
doncs, un dels punts de partida de la intervenció amb aquesta tipologia de grups
ha de ser el sentiment de derrota que viuen envers l’escola. Només quan els alumnes
recuperin la il·lusió i les ganes d’implicar-se, quan es considerin capaços,
competents, estaran en disposició de gestionar amb autonomia i eficàcia la seva
trajectòria vital.
El
centre serà l’escenari que permetrà als joves restablir relacions positives,
recuperar la confiança en ells mateixos i desenvolupar les seves capacitats i
competències de treball. Però aquest medi físic ha de garantir tres coses: la
seguretat dels adolescents, que sigui un lloc de treball, i que sigui un lloc
de trobada.
Desprès
cal reconstruir el vincle amb els adults, perquè a l’escola les relacions han
estat negativa, els educadors destaquen que per afavorir relacions càlides
entre adults i adolescents són: el tracte respectuós a cada alumne, l’actitud
de servei dels educadors i la tutoria individualitzada, però també el bon
humor, per respondre a les provocacions dels nois, a desaprovar o sancionar
conductes incorrectes, mostrar afecte als nois...
Sobre
el grup d’iguals, que és la unitat bàsica de funcionament, és un dels instruments
és potents per treballar la vinculació dels nois al centre, per germanitzar el
seguiment personal de cadascun d’ells i per regular la convivència. A més
afavoreix la creació de vincles afectius, la participació en les activitats, el
coneixement mutu, la intimitat, l’exercici de la critica, la resolució
cooperativa dels conflictes de consciència que es generen el dia a dia i el
respecte a la diversitat, però els educadors destaquen la creació de sentiment
de pertinença a un col·lectiu i el seguiment als alumnes.
Per
últim aquest tipus de centres necessiten utilitzar la pedagogia de l’èxit;
aquests joves tenen una perspectiva negativa sobre tota la cultura escolar i
curricular, per això es cal propiciar experiències d’aprenentatge e
satisfactòries en les que els nois i noies comprovin que són capaços d’aprendre
(reptes moderats, aprenentatges per sentit, reforços positius, millora de
l’autoestima...).
Nadia Velasco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario